Usuari:PARAULA VIVA- SC MICALET/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de PARAULA VIVA- SC MICALET. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
PILOTA, LITERATURA I RIQUESA LINGÜÍSTICA Arnau Escrivà Des dels temps llunyans de la Grècia antiga ens arriba la primera documentació cultural del joc de pilota en un fris anomenat feninde. Més tard aquest joc va ser introduït a la Corona d’Aragó pels cavallers del rei Jaume I. Aviat van aparéixer diversos testimonis literaris sobre el joc de pilota, com el del metge Arnau de Vilanova (1315), el protagonista del Curial e Güelfa (1435 i 1456), Jaume Gassull (s. XV), Isabel de Villena a la Vita Christi (1497), o en textos orals com els de Sant Vicent Ferrer als seus sermons. Una de les virtuts del joc és la resistència tangible de la seua vivacitat en la literatura i sobretot en la riquesa lingüística. El paper de la pilota valenciana dins l’àmbit sociocultural valencià es troba hui en dia infravalorat majoritàriament com a conseqüència d’un desastrós arraconament que patim dels mass media hegemònics al País Valencià, que foren clausurats de manera indigna ja fa uns anys. Publicacions recents de Víctor Labrado al seu llibre No Mataràs recupera una història valenciana que uneix una vegada més la pilota valenciana i la literatura. Es tracta de la recreació literària d’un personatge pilotari i bandoler saforenc. Aquest és un exemple de com fer una tasca de redreçament cultural: el joc de pilota davant d’esports importats com ara el futbol. Així mateix acompleix tant la tasca de reivindicació nacional: el nostre esport autòcton enfront dels esports moderns, com la de redreçament social: pel suport econòmic als nostres jugadors, i conseqüentment aporta major cohesió social. Pel que fa a la aportació lingüística del joc de la pilota, podem atribuir-li una garbella d’expressions exclusives i pròpies dels parlars valencians. Alguns d’aquests són colps: bragueta-butxaca, calbot-carxot, manró, palmada, raspada, bot i braç... Algunes expressions: de cinc donen!, de deu pels blaus!, als rojos! (per a apostar) Alguns verbs: travessar (apostar), ferir (acció de traure en escala i corda), engiponar-se (acatxar-se), marxar (gestionar el resultat).
Per tant, caldria valorar la inclusió del joc de la pilota valenciana com un tema en la literatura, ja que veiem que serveix per a recuperar vestigis del nostre passat. Estudiar i valorar la història, amb la finalitat d’expandir la seua riquesa lingüística de tot l’àmbit social i nacional, és una tasca lloable.