Usuari:Oriolportas/proves

Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana

En els darrers anys, els experts en llengües han advertit de la perillositat del futur de la llengua catalana, suggerint que s'establís un estàndard per als mitjans de comunicació orals que consolidés i estabilitzés la llengua. Avui en dia, ens trobem en un context social on la normalització lingüística és un fet. És concebut que el problema en la llengua catalana sorgeix en els aspectes del seu ús. Amb la finalitat de combatre a la normalització, es decideix establir criteris nous per a adaptar la dinàmica de la llengua als mitjans audiovisuals i a les noves tecnologies. D'aquesta concepció neix la proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (o PEOLC), que consisteix en un reglament establit per l'Institut d'Estudis Catalans on s'estableixen una sèrie de regles que defineixen la normativa estàndard de la llengua catalana. El document es divideix en tres parts: morfologia, fonètica i lèxic.

Apartats

Com s'ha esmentat abans, la Proposa per a un Estàndard Oral de la Llengua Catalana té tres variants. La primera, la versió de fonètica, parla de quina és la pronunciació correcta dels sons en cada circumstància en la llengua catalana. Aquest model tracta els aspectes del vocalisme, el consonantisme, l'accentuació i la fonètica sintàctica. La segona versió, dedicada a la morfologia, decreta el reglament per a l'estructura dels mots. Tracta els aspectes de la morfologia no verbal i la morfologia verbal. La tercera versió és la que fa referència al lèxic. Parla dels aspectes del vocabulari.

Història

La primera versió de la PEOLC va ser concebuda el 1990 i corresponia a la seva variant dedicada a la fonètica. Aquesta edició va tenir dues revisions, la primera el 1996 i la segona al 1998. La primera reimpressió de la versió definitiva va ser el 1999, a Barcelona. La variant morfològica va ser concebuda dos anys més tard de la de fonètica, el 1992. L'any següent, el 1993, va tenir la primera revisió i correcció. La primera reimpressió va ser el 1994, amb l'expectativa que fos la definitiva. El document va tenir dues revisions més, el 1996 i al 1998, i la reimpressió definitiva va donar-se el mateix any que la versió de fonètica, el 1999 a Barcelona. La tercera i última edició de la PEOLC tracta del lèxic i va ser concebuda molt més tard que les anteriors, concretament el 2018.