Usuari:AnaYMaria/proves/Casa de l'Ensenyança

Casa de l'Ensenyança Xàtiva

{{Ficha | nombre =Casa de l'Ensenyança | imagen =fachada.jpg | tamaño_imagen =270px | pie =Vista exterior de la Casa de l'Ensenyança

| país = Espanya

| ciudad =Xàtiva.

La Casa de l'Ensenyança va ser construïda el 1758 per disposició de l'arquebisbe Mayoral per educar xiquets pobres, igual com havia fet a la ciutat de València. És obra de Fra José Alberto Pina, frare carmelita que va exercir com a arquitecte municipal i que va treballar també en l'obra de la Seu.

Es va edificar seguint les pautes de l'estil classicista, amb planta trapezoïdal i tres façanes en les quals destaquen elements com les balconades de ferro forjat i l'escut de l'arquebisbe sobre l'entrada principal. L'interior es desenvolupa al voltant d'un pat amb arcs i es comunica a través d'una gran escala decorada amb ceràmica. Va ser durant molts anys institut de batxillerat de la ciutat.

Història

L'arquebisbe de València D. Andrés Mayoral, anticipant-se a les exigències de la cultura i de la vida moderna, va comprendre tota la importància del problema de l'educació cristiana en la infantesa, a qui va consagrar la seua iniciativa, així com els seus recursos econòmics. Per aquesta causa va disposar la fundació per crear dos establiments pareguts en organització i idèntics en el seu fi. Per una part sufragar les despeses de la seua assistència i aliments en el Col·legi de les classes acomodades, així com ajudar a aquells de classe humil a poder estudiar.
Per aquestes causes esmentades és per les que crea el Col·legi Andresià. El pis de baix el dedica a l'escola pública de xiquets. L'altre establiment el dedica a les ensenyances de les xiquetes. El segon pis el va destinar a l'educació i el recollliment de donzelles de distingit naixement i els pisos principals i baix per a l'ensenyança gratuïta de xiquetes pobres. A aquest establiment el va nomenar Casa Ensenyança i va donar per al seu règim una minuciosa reglamentació, confiant la seua direcció a una Superiora i l'ensenyança a algunes mestres que eren retribuïdes amb 1 o 2 lliures mensuals. Aquestes mestres quasi havien de dur una vida monàstica, pronunciant els vots de castedat i obedència.

Per a realitzar aquestes fundacions va sol·licitar reial llicencia per adquirir solars i amortizar-los justament amb els béns de quantitat i renda suficients per al sosteniment d'aquelles formes ajustades estrictament a la llei per a què deixara assegurada la seua permanència i perpetuïtat. Va sol·licitar també per a agregar a aquestes amortizacions la dels béns que li va deixar en herència amb aquest objectiu Dr. D. Joseph Moreno, obtenint-ho tot gràcies a les Reials Provisions de 1759.
Arran d'aquesta primera Reial Provisió va començar a construir-se l'edifici destinat a Casa Ensenyança general i gratuita. Es va començar a donar aquest servei en el següent any de 1762.
Inmediatament després de la mort del Arquebisbe Mayoral, es van confiscar tots els béns constitutius de les seues fundacions per part del Tribunal d'Espolis, des d'aleshores la Casa Ensenyança va tenir una vida independent, administrant els seus béns un director gratuit que nomenava el Colector General d'Espolis.

Remodelació

Endinsant-nos a la dècada dels 90, no serà fins 1991 i sota la direcció de Mariano González Baldoví quan es va projectar en la Casa de l'Ensenyança la ubicació del Museu de Belles Arts de la ciutat de Xàtiva.
A partir d'aquest moment la Casa de l'Ensenyança tanca les seues portes i es d'aquesta forma com comença a sumir-se en l'oblit, la decadència i la foscor fins els segle XXI. és en aquest moment quan l'ajuntament de Xàtiva obri de nou les portes i comencen les excavacions arqueològiques i la restauració de l'edifici existent, així com la contrucció d'un edifici continu de nova planta.

Serà a partir d'aquest moment quan la projecció d'un Museu de Belles Arts per a la ciutat de Xàtiva cobra vida. El punt de partida d'un camí que ha durat més de 7 anys i on es va tenir que adequar l'edifici a museu. Una àrdua tasca que culmina amb el trasllat i col·locació de cadascuna de les peces que formen part de la historia i la cultura, un fet que no ha pugut començar a realitzar-se fins a març del 2014.