Usuari:Agucasman/proves/Carme Meix

Carme Meix

Biografia:

Va néixer a Gandesa l’any 1937 en plena guerra civil i va viure en primera persona les corredisses i la fugida del poble provocades per la batalla de l’Ebre de l’any 1938. La seva infantesa va estar marcada per la foscor de les cases sense llum elèctrica, el pa de racionament (el pa negre) i l’estraperlo. L’any 1941 va morir la seva mare de pneumònia, ella tenia 4 anys i el seu germà 6. Al cap d’uns anys els seu pare es va tornar a casar. Va anar a l’escola franquista. Des de ben petita ja li agradava escriure petits relats però la contradicció del vocabulari castellà que aprenia a l’escola i el seu món viscut en català la van fer desistir. Als 13 anys la seva mestre va recomanar als seus pares que la portessin a fer el batxillerat fet que no va ser possible i, per tant, no va continuar estudiant. L’any 1964 es va casar i es van traslladar a Barcelona. Va tenir 4 fills. Mentre els nens eren petits va començar a estudiar català en una escola d’adults i no va parar fins que va arribar a la universitat on va estudiar filologia catalana. El retrobament amb la seva llengua la va fer tornar a escriure, aquesta vegada poesia i en català. Al finalitzar la carrera es va presentar a les oposicions de professora i ha estat treballant en un institut fins a la seva jubilació. Carme Meix a combinat la docència amb l’escriptura. Ha escrit poesia, novel•la i novel•la històrica. L’única poesia publicada ha estat la guardonada per algun dels premis als quals s’ha presentat, en canvi, les seves novel•les sí han estat publicades.

La seva poesia:

Carme Meix ha escrit poesia des de ben petita però no ha publicat cap llibre de poesies. Les úniques peces publicades han estat les guardonades amb algun dels diversos premis als que s’ha presentat, única via que ha trobat l’escriptora per visualitzar alguns dels seus poemes. Carme Meix parla de temes quotidians i personals com la tardor, l’aigua, el gallet, la seva infantesa, els seus records, etc, per fer una poesia de reflexió de caràcter més generals com la nostàlgia, el silenci, els records, el nou camí que ha emprés Catalunya, etc. Sense trasbals ni trencament la seva poesia ens fa transitar per la nostra vida fins arribar a la reflexió final del poema: La seva poesia no és ni òbvia ni imprescindible ja que és el relat en femení d’un temps de renúncies i transformacions. Meix explica a través dels versos petites històriesparticulars que són col•lectives com és la connexió entre les terres de l’Ebre i el principat.

Premis poètics:

1989- Guardó de poesia de la Reial Acadèmia Mariana de Lleida amb un poema sobre la Mare de Déu de la Fontcalda. 1991- Guanyadora del Caterina Albert i Pardís de poesia amb Palau d’absències

Ha escrit novel•la històrica:

1993- La dansada finalista del Sant Joan de novel•la. Pagès Editorial, Lleida, 1996. 1995- El crit de l’esparver guanyadora de la Universitat de Lleida de novel•la històrica. Pagès Editorial, Lleida , 1996.

Ha escrit narrativa:

2003- Cercles guanyadora del premi de la Vila d’Ascó de narrativa. És un recull de sis narracions. Cossetània Edicions, Tarragona, 2004. 2006- Collita de foc guanyadora del premi de la Vila d’Ascó de narrativa. Cossetània Edicions, Tarragona, 2007. 2013- Els cims invencibles. Pagès Editorial, Lleida, 2013.

Enllaços:

-Una infantesa marcada per la postguerra en MEMORO El banc de la memòria [en línia] http://www.memoro.org/es-ca/video.php?ID=2652 Carme Meix ens parla directament en unes gravacions dels records de la seva infantesa i de la seva vida en general.

-El bloc de Carme [en línia] http://lacarmeta.blogspot.com/ És el bloc personal de Carme Meix en el que de manera periòdica ens parla de coses quotidianes i ens permet assaborir alguna de les seves poesies.

-Web http://lletra.uoc.edu/especials/folch/nov_gen.htm Hi trobarem un llistat de les noves generacions de poetes i si cliquem el nom de Carme meix podrem llegir el seu poema Palau d’absències.

-Poesia de dones a la literatura catalana a Tèrbol Atzur [en línia] http://trbolatzur.blogspot.com.es/2012/03/carme-meix-i-fuster.html En aquesta web podem torbar una breu antologia poètica de Carme Meix.

Poema Me’n recordo extreta de la web Tèrbol Atzur

Me’n recordo de l’olor i el color dels tardets de Gandesa, fets de mel i nostàlgia.

Me’n recordo del ritme de la pluja batent contra les teules pintades de molsa.

Me’n recordo dels miols dels gats a l’hivern, com el plor d’una criatura oblidada.

Me’n recordo de la neu amagant les ferides de guerra que les cases mostraven, impúdiques, la resta dels dies.

I les històries de terror de les iaies, els dies foscos de la postguerra.

Me’n recordo de les dones ballant la dansa, a la plaça, per les Festes Majors, tan ufanes.

Me’n recordo de les anades a la Fontcalda. I la tebior de l’aigua dels xorros endolcint-me la pell.

I la primera vegada que em vaig banyar al mar, a la platja del Poble Nou.

Me’n recordo dels dies de verema, tot el poble fent olor, embriagadora, de most.

I del pa negre, de racionament. Amorosit amb vi i sucre.

Me’n record, un record vague i fi, com de mussolina, de la mare, que es va morir quan jo tenia quatre anys.

Me’n recordo dels pesebres que feia mon pare. On els Reis avançaven una mica, màgicament cada nit.

Me’n recordo de las escuelas nacionales, i de donya Maria, dita la Brava.

I de donya Agustina, que em va ensenyar a llegir. I em va obrir els ulls al món meravellós de les lletres.

Me’n recordo que cal recordar per salvar-nos, tots junts, de l’oblit.