Matilde Sabaté Grisó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1904  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 28 juny 1940 (35/36 anys) Girona |
| Causa de mort | Ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | mestra d'escola, anarcosindicalista, Milicianes de la Guerra Civil Espanyola |
Matilde Sabaté Grisó (Reus, Baix Camp, 1904 - Girona, 28 de juny de 1940) Va ser una anarcosindicalista, miliciana i mestra catalana. Segona dona sotmesa a Consell de Guerra Sumaríssim i afusellada a Girona i una de les 17 dones executades a Catalunya, víctimes de la Repressió Franquista.[1]
Nascuda a Reus el 1904, era filla de Marc i Madrona. A la dècada dels anys 20 el seu germà Pere, ferroviari com el pare, va ser traslladat a Sils (La Selva) i ella va decidir companyar-lo. Modista de professió, un cop establerta va iniciar una relació amb José Soto Cortés, un obrer de la brigada del ferrocarril afiliat a la UGT que a l'esclat de la Guerra Civil va esdevenir President del Comitè Revolucionari de Sils.
Matilde Sabaté es va afiliar a la CNT i es va fer miliciana. Més tard el Consell de L'Escola Nova Unificada (CENU) la va nomenar mestra de pàrvuls.[2]
La derrota del Bàndol Republicà va comportar una dura repressió dels vençuts. Desoint els consells del seu company, es va negar a marxar a l'exili. El 27 de febrer de 1939 va ser detinguda i conduïda a la presó de Girona. Sotmessa a Consell de Guerra Sumaríssim el 21 de febrer de 1940, va ser acusada de Adhesión a la Rebelión, de ser secretaria del Comitè Revolucionari de Sils, d'anar armada i vestida de miliciana, d'haver acompanyat un piquet en la destrucció de llocs de culte i d'haver presenciat assassinats.[3][4] Va ser condemnada a la pena de mort juntament amb nou persones més.[5] Afusellada a la tàpia del Cementiri de Girona la matinada del 28 de juny de 1940, va ser enterrada a la fossa comuna. Tenia 36 anys.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades», 18-11-2016. [Consulta: 8 novembre 2019].
- ↑ Clara, Josep «[Centre d'estudis Selvatans, La Repressió Franquista i la dona, el cas de Matilde Sabaté]». Quaderns de la Selva, 2003, pàg. 175-188.
- ↑ Lorenzo Rosa, Aïda, (Capítol dedicat a Matilde Sabaté Grisó). Dones Republicanes. Girona: Cubert, Comunicació Gràfica, 2007, p. 328. ISBN 978-84-96-444-89-8.
- ↑ Bella, Emili. «Suposicions letals - 10 des 2016». [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ «Matilde Sabaté Grisó - Consell de Guerra Sumaríssim (1939-1940) Causa 000790 Ref. 36958». Gentcat, 20-07-2017. [Consulta: 29 juny 2024].
- ↑ «Document 51608, SABATÉ GRISO, Matilde | IHR». [Consulta: 8 novembre 2019].