Vés al contingut

Giovanni Antonio Magini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiovanni Antonio Magini

Retrat de Magini (1582) quan tenia 27 anys
Biografia
Naixement13 juny 1555 Modifica el valor a Wikidata
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1617 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBolonya
FormacióUniversitat de Bolonya
Es coneix perTreballs cartogràfics
Activitat
Camp de treballCartografia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstronomia i Matemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Bolonya
Influències
Família
FillsFabio Magini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Antonio Magini va ser un astrònom i matemàtic italià a començaments del segle xvii, conegut per la seva oposició a les teories copernicanes.

Vida[modifica]

La primera dada certa que es coneix de la seva vida és que es va graduar a la Universitat de Bolonya el 10 de juny de 1579.[1]

Probablement va ser professor privat els anys següents pel Vèneto i Bolonya. A partir de 1588 va ser professor de la Universitat de Bolonya, on explicava per cicles triennals la geometria euclidiana, la teoria dels planetes i l'Almagest.

Va estar protegit pel duc de Màntua i va ser preceptor dels seus fills, Ferran i Francesc. També per encàrrec del duc va construir nombrosos instruments geomètrics i astronòmics i, a més, li feia les prediccions astrològiques, faceta que li va portar alguns problemes amb la Inquisició.

Entre 1600 i 1610 va tenir al seu càrrec el projecte de cartografiar la península italiana, construint 60 mapes regionals que no van ser superats fins a finals de segle i que es van començar a imprimir el 1616.

Obra[modifica]

De astrologica ratione, 1607

Tot i que va ser un defensor de les teories astronòmiques geocèntriques, no va tenir problemes en utilitzar els nous sistemes de càlcul de Copernic i de les taules prutèniques de Reinhold basades en aquests càlculs. Va ser conegut en el seu temps tant com astrònom com astròleg[2] i d'aquí la seva insistència en les observacions precises i de llargs períodes.

Les seves obres principals són:[3]

  • 1582: Ephemerides coelestium motuum que cobrien des de l'any 1581 fins al 1620.
  • 1585: Tabulae secundorum mobilium coelestium, unes taules del moviment dels planetes.
  • 1589: Novae coelestium orbium theoricae, intentant enquadrar en un cosmos geocèntric les mesures i observacions de Copernic.
  • 1592: De planis triangulis liber unicus, que portava com annex una Tabula tetragonica, un tractat de trigonometria.
  • 1596: Geographiae universae tum veteris tum novae absolutissimum opus duobus voluminibus, una edició de la Geografia de Ptolemeu en la que afegeix els planells d'Amèrica i de l'Extrem Orient.
  • 1602: Theorica speculi concavi sphaerici sobre òptica dels miralls còncaus.[4]
  • 1604: Tabulae primi mobilis.
  • 1607: De astrologica ratione, ac usu dierum criticorum, seu decretoriorum; ac praeterea de cognoscendis et medendis morbis ex corporum coelestium cognitione, una síntesi d'astrologia mèdica.
  • 1609: Primum mobile duodecim libris contentum, in quibus habentur trigonometria sphaericorum amb una taula de sinus, cosinus, tangents i secants amb set decimals de precisió.
  • 1611: Breve istruttione sopra l'apparenze et mirabili effetti dello specchio concavo sferico,[4] altre cop sobre els miralls còncaus.

Referències[modifica]

  1. Baldini
  2. Hine
  3. Roegel, pàgina 3.
  4. 4,0 4,1 Baldini

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Antonio Magini
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Antonio Magini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Baldini, Ugo MAGINI, Giovanni Antonio Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 67 (2007). Consultat el 23 desembre 2013.