Emil Abderhalden
Aparença
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 9 març 1877 Oberuzwil (Suïssa) | ||||
Mort | 5 agost 1950 (73 anys) Zúric (Suïssa) | ||||
Sepultura | Cementiri de Fluntern | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat de Basilea | ||||
Director de tesi | Gustav von Bunge | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Bioquímica | ||||
Lloc de treball | Berlín | ||||
Ocupació | teòric racial, professor d'universitat, fisiòleg, bioquímic, polític, metge | ||||
Ocupador | Universitat de Zúric Universitat de Halle Universitat Humboldt de Berlín | ||||
Partit | Partit Demòcrata Alemany | ||||
Membre de | Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de les Arts i les Ciències Galileiana Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències Útils Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya | ||||
Obra | |||||
Obres destacables | |||||
Família | |||||
Fills | Rudolf Abderhalden | ||||
Premis
| |||||
Emil Abderhalden (9 de març de 1877, Oberuzwil - 5 d'agost de 1950, Zúric, Suïssa) fou un fisiòleg i bioquímic suís.
Biografia[modifica]
Durant la Primera Guerra Mundial destacà per la seva ajuda en l'evacuació de nens desnodrits d'Alemanya cap a Suïssa. Fou professor de fisiologia a la Universitat de Halle, els seus estudis se centraren en els aminoàcids i en les proteïnes. És conegut per haver inventat el 1912 una prova (la reacció Abderhalden) per determinar l'embaràs per la presència de la proteïna "estranya" a la sang. La prova, tanmateix, demostrà ser poc fiable i fou substituïda el 1928 per la prova Zondek-Ascheim.
Abderhalden fou considerat a Alemanya com el fundador de la bioquímica i era la base de molts treballs que se'n feren posteriorment.
Obres[modifica]
- La reacció d'Abderhalden.
- Tractat de fisiologia i química fisiològica.
- Fonaments de l'alimentació.
- Bioquímica de les vitamines.
- Manual dels mètodes bioquímics de treball. (En 107 volums)[1]
Referències[modifica]
- ↑ «Google.es/books». [Consulta: 7 gener 2010].