Étienne-Jean Delécluze
![]() (1856) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 febrer 1781 ![]() París ![]() |
Mort | 12 juliol 1863 ![]() Versalles (França) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Collège de Lisieux Acadèmia Reial de Pintura i Escultura ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pintor, historiador de l'art, escriptor ![]() |
Membre de | |
Professors | Jacques-Louis David ![]() |
Família | |
Parents | Eugène Viollet-le-Duc (nebot) Adolphe Etienne, II Viollet-Le-Duc (nebot) ![]() |
Premis
| |
![]() |
![](http://chped.net/https/upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Del%C3%A9cluze_Pour_mon_papa.jpg/220px-Del%C3%A9cluze_Pour_mon_papa.jpg)
Etienne-Jean Delécluze (París, 1781 - Versalles 1863) pintor i crític d'art francès.
A partir de 1797 va ser alumne de Jacques Louis David, el taller del qual va descriure a les seves memòries i on va fer el seu aprenentatge durant 3 a 4 anys.
Fou un dels alumnes favorits del seu mestre, essent l'únic convidat a l'últim sopar de David a França, abans de la seva sortida en exili cap a Brussel·les l'any 1816.
Va ser principalment un pintor d'història però poc dels seus quadres s'han conservat. A partir de 1822, es converteix en crític d'art per al diari conservador Journal des débats i va escriure més tard sobre literatura i música.
El seu llibre Louis David, són école et són temps, (París, 1855), és una descripció de la carrera i l'escola del seu antic mestre, i es considera encara com una obra de referència sobre Jacques Louis David.