Centre Martorell d'Exposicions
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Francesc Martorell i Peña  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici | |||
| Part de | Museu de Ciències Naturals de Barcelona | |||
| Arquitecte | Antoni Rovira i Trias | |||
| Construcció | 1882 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Parc de la Ciutadella | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42303 | |||
| Id. Barcelona | 671 | |||
| Lloc web | museuciencies.cat… | |||
El Centre Martorell d'Exposicions,[1] abans conegut com a Museu Martorell,[2] és un edifici situat al parc de la Ciutadella de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[3] Actualment és un centre d'exposicions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Descripció[modifica]
Situat entre l'Umbracle i l'Hivernacle, é un edifici exempt constituït per tres cossos rectangulars, el central més curt que els laterals. Té una superfície d'uns 1.100 m².[3]
El cos central, que es correspon amb el vestíbul, oficines i biblioteca, està format per un pòrtic amb 4 columnes dòriques de pedra de Montjuïc que aguanten un entaulament amb frontó triangular, que es recolza sobre cartel·les. El timpà està decorat amb un relleu on es veu l'escut de Barcelona al centre envoltat d'element vegetals. A ambdós costats del pòrtic hi ha adossades dues lapides que commemoren la inauguració del museu i dues escultures dedicades als naturalistes Jaume Salvador i Pedrol i Félix de Azara.[3]
Els cossos laterals són dues naus molt allargades amb teulada a doble vessant. Els murs estan decorats amb pilastres que es distribueixen seguint un ritme regular; aquestes en comptes de capitell tenen una palmeta en relleu i aguanten un fris llis. Entre les pilastres s'obren finestres rectangulars amb la llinda aguantada per pilars amb el capitell decorat amb un relleu geomètric. El fris està decorat únicament amb petites pilastres que són la continuació de les inferiors, decorades amb un relleu. Per sobre hi ha una cornisa on es recolza un mur llis amb la continuació de les pilastres coronades amb palmetes. A l'interior són espais oberts amb un pas elevat perimetral.[3]
La façana posterior és similar a la principal però el pòrtic es substituït per quatre pilastres, amb una escalinata al centre que mena a la porta, i el frontó triangular per un d'esglaonat sense decoració.[3] Aquesta va ser modificada durant les obres de rehabilitació del 2021 per tal de dotar-a d'un nou accés des de l'exterior del parc. Es van obrir dos grans finestrals entre les pilastres i es va ampliar la portalada; es va rebaixar l'accés a nivell de carrer, eliminant les escales originals, per tal de fer accessible el museu a persones amb mobilitat reduïda.[4]
Història[modifica]
A la seva mort, Francesc Martorell i Peña (1822-1878),[5] va llegar a l'Ajuntament de Barcelona la seva col·lecció de ciències naturals i d'arqueologia, juntament amb la seva biblioteca i recursos econòmics per la construcció d'un museu.[6] L'encarregat va ser Antoni Rovira i Trias, malgrat hi havia un projecte previ, del 1874, de Josep Fontseré i Mestre que va ser rebutjat per l'Ajuntament en el marc dels contenciosos d'aquest amb els arquitectes titulats. L'edifici, el primer construït a la ciutat com a museu públic[5] va ser moblat cap al 1882-1883 i les estàtues de la façana són obra de Eduard Alentorn (1882-1887).[3]
Va ser inaugurat el 25 de setembre de 1882 per l'alcalde Rius i Taulet, amb el nom de Museo Martorell de Arqueología y Ciencias Naturales.[5][3] Fou el bressol dels museus municipals de zoologia, geologia i botànica i l'origen del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Va ser un dels edificis que formaren part de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, amb un programa que va fer del parc de la Ciutadella un espai dedicat a les ciències naturals, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i posteriorment per la Mancomunitat de Catalunya.[6]
El primer director va ser Manuel Martorell i Peña, que va morir el 1890 i va ser substituït per Artur Bofill i Poch. A partir de 1891, el museu es va dedicar exclusivament a les ciències naturals, ja que la col·lecció de zoologia i botànica es va instal·lar al Castell dels Tres Dragons. Aquell mateix any es va adquirir la col·lecció Baron de paleontologia, que incorporava 12.000 peces de tot Europa. Abans d'acabar el segle xix, hi van ingressar diverses col·leccions per donació, com les procedents de l'Exposició Universal de 1888, la de sals de Cardona i les col·leccions Antiga i Saura.[5]
A principis del segle xx, es va iniciar la col·lecció i exposició a l'aire lliure de grans blocs de roques al parc de la Ciutadella, fet que va coincidir amb la creació de la Junta de Ciències Naturals de l'Ajuntament (1906), on eren presents Jaume Almera i Comas, Artur Bofill i Poch i Norbert Font i Sagué.[5] A partir del 1924, va passar a ser un museu de geologia exclusivament,[7][5] i al llarg dels anys, la col·lecció es va anar incrementant amb l'adquisició i llegat de noves peces.[3]
L'any 2010 va tancar per reformes,[2][1] i el 2021 es van iniciar les obres de rehabilitació,[4] dirigides per l'equip VGV (Oriol Valls, Izaskun González i Ramon Valls).[8] El 2023 va reobrir sota el nom de Centre Martorell d'Exposicions, amb exposicions temporals sobre ciències naturals[4] i la permanent Una història no tan natural: Els públics i les ciències naturals, dels gabinets als museus.[7]
Directors del museu[modifica]
- 1882-1887 Manuel Martorell i Peña
- 1887-1920 Artur Bofill i Poch[9]
- 1966-1985 Alfredo San Miguel Arribas
- ?-2005 Alícia Masriera
- Oriol Balaguer
- Anna Omedes
- 2022- Carles Lalueza Fox[10]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Escultura de Félix de Azara, obra d'Eduard Alentorn, a la façana -
Escultura de Jaume Salvador i Pedrol, obra d'Eduard Alentorn -
Tronc de conífera silicificat, davant del museu
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Centre Martorell d’Exposicions». Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Casals Torres, Marta; Llabina, Núria «El Museu Martorell reobre reformat després de 13 anys tancat». betevé, 19-12-2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Museu Martorell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Rehabilitació de l’edifici». Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Masriera, Alícia. «El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878–2003)». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1r setembre 2011].
- ↑ 6,0 6,1 Museu de Ciències Naturals de Barcelona: Història
- ↑ 7,0 7,1 El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, una evolució molt natural, per Anna Omedes, Directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
- ↑ «Antic Museu Martorell de Geologia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. Directori de les societats filials, 2001. ISBN 9788472835795.
- ↑ «El biólogo Carles Lalueza Fox, nuevo director del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona» (en castellà). Ayuntamiento de Barcelona. [Consulta: 8 juliol 2022].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre Martorell d'Exposicions |
- Centre Martorell d'Exposicions - Lloc web oficial
- «Antic Museu Martorell de Geologia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Museu Martorell de Geologia». UPCommons.