Acadèmia d'Esperanto
(eo) Akademio de Esperanto  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | AdE i AdE | ||||
| Tipus | acadèmia organització esperantista | ||||
| Camp de treball | esperanto | ||||
| Idioma oficial | esperanto | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1905: Esperanto Language Committee (en)  | ||||
| Activitat | |||||
| Moviment | Moviment esperanto | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | John C. Wells (2007–) | ||||
| Lloc web | akademio-de-esperanto.org | ||||
 | |||||
L'Acadèmia d'Esperanto (esperanto: Akademio de Esperanto; francès: Académie d'Espéranto) fou creada el 1905 pel primer Congrés Mundial d'Esperanto. Seguint una proposta de Ludwik Lejzer Zamenhof es creà el Comité Lingüístic (Lingva Komitato).
Membres[modifica]
Segons els seus estatuts, els membres són escollits per un període de 9 anys i es renoven per terços cada 3 anys. Des de febrer de 2019 l'Acadèmia d'Esperanto està formada per 44 membres i 11 corresponents. Entre els primers, hi ha el politòleg català Xavier Alcalde, el psicopedagog italià Renato Corsetti, el lexicògraf indi i membre honorífic de la societat lingüística dels Estats Units Probal Dasgupta, l'especialista rus en història de la filosofia Nikolao Gudskov,[1] el lingüista finès Jouko Lindstedt, l'escriptora anglesa Anna Löwenstein, l'hispanista noruec Otto Prytz,[2] el químic cubà Orlando E. Raola,[3] l'astrobiòleg israelià Amri Wandel,[4] l'expert en fonètica i expresident de l'Associació Fonètica Internacional John C. Wells[5] i el músic suec Bertilo Wennergren. Entre els corresponents hi ha Federico Gobbo de la universitat d'Amsterdam, Ingrid Maier de la universitat d'Uppsala i Esther Schor de la universitat de Princeton.[6]
Abans de la Guerra Civil espanyola hi va haver diversos catalans membres del Comitè Lingüístic o de l'Acadèmia d'Esperanto, com Alfons Sabadell, Delfí Dalmau, Jacint Bremon Masgrau, Frederic Pujulà i Vallès o els germans Josep i Jaume Grau Casas, així com el valencià Vicente Inglada Ors.
Publicacions[modifica]
Té, com a òrgans oficials:
- Oficialaj Informoj de la Akademio de Esperanto
- Oficiala Bulteno de la Akademio de Esperanto
Referències[modifica]
- ↑ «Nikolao Guskov» (en esperanto). Editorial Impeto. [Consulta: 6 desembre 2016].
- ↑ «Entrevista con Otto Prytz» (en castellà). ONCE, 2013. [Consulta: 4 desembre 2016].
- ↑ «Esperantista y químico de origen cubano visita Suecia: Entrevista con Orlando Raola» (en castellà). Revista Cuba Nuestra, 08-07-2002. [Consulta: 6 desembre 2016].
- ↑ «Intervjuo al Amri Wandel, prezidanto de Esperanto-Ligo en Israelo» (en esperanto). China Radio International, 25-12-2013. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 6 desembre 2016].
- ↑ Tonkin, Humphrey. Esperanto, Interlinguistics, and Planned Language (en anglès). Lanham, Maryland: University Press of America, 1997, p. 86.
- ↑ «The Jewish Roots of Esperanto» (en anglès). New York Times, 11-11-2016. [Consulta: 6 desembre 2016].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
